Actualment el pas del riu Llobregat per l’Ametlla de Merola forma un meandre natural que ens recorda costums i anècdotes que formen part de la història del nostre riu. En els anys quaranta, cinquanta, la quitxalla de l’Ametlla teníem un especial desig pel riu, principalment a l’estiu, per refrescar-nos (per falta de piscines) però ho teníem prohibit pels pares, i si aconseguíem una remullada sense ser descoberts, era un motiu de satisfacció nostre.
- La resclosa era l’espai més freqüentat pels Ametllans en aquells anys. Algunes famílies tenien el costum durant el bon temps de sortir a berenar a la resclosa, aprofitant l‘esplanada de pedra per assentar-s’hi i prendre l’aire fresc del salt d’aigua de la resclosa. A la canalla també ens agradava molt agafar peixos, que llavors abundaven molt, barbs i bagres principalment, practicaven el sistema de “parar el sac” que consistia en anar a la resclosa, a la part dreta, i posar el sac dintre de l’aigua mentre obligaven la gran quantitat de peixos a entrar en el sac. Era l’estona del capvespre que els peixos, amb la força de la cua, pujaven resclosa amunt, era un espectacle molt interessant de veure.
- Un xic més avall hi trobem la gola de les dones, lloc reservat per a les dones de Galera que baixaven a rentar la roba.
- A continuació trobem la palanca. Construïda sense cargols, les travesses de ferro estan collades amb reblons, i uns metres corresponen a Puig-reig i la resta a Gaià. A la canalla més atrevida la palanca servia de trampolí per tirar-se al riu amb l’ai al cor de no ensopegar cap pedra, els més agosarats eren els de Galera. Vull recordar que la palanca, el 28 de gener de 1939 va ser la via de retirada dels republicans, després de perdre la guerra, la columna que venia de la carretera de Manresa, agafarem camins interiors desprès de volar el pont de la Granota, i a Navàs encara no tenien el actual pont de Castellet. A les riuades, que antigament abundaven (no hi havia pantans), es formava sota la palanca un sorral de sorra i la gent corria a fer piles de sorra, per després rentar-la amb un sedàs i separar les pètites partícules de carbó per cremar a l’estufa (eren temps de Postguerra).
- El pas dels carros llavors comunicava amb Galera i Gaià. El consum de llenya pel forn de pa de l’Ametlla venia amb un carro de Gaià molt carregat de feixes que travessava forçosament per aquest pas. Quan baixava poca aigua, el pas quedava completament sec. La riuada del novembre de 1982 va destrossar totalment aquest pas.
- La gola del matadero era el lloc ideal per als pescadors, amb peix abundant, moltes famílies en consumien. En aquest lloc els peixos hi trobaven abundants restes de basura, quan l’aigua del bagant desembocava al riu. En aquest lloc antigament s’hi tramava per agafar peixos.
- Coforn, lloc de més corrent d’aigua.
- Un altre pas de carros, principalment per proveir de sorra i grava per a les obres de la fàbrica, de la gravera de Roc Rodó.
8/9/23 Àngel Vilà
