Fa vint-i-cinc anys que es va dissoldre del tot el sistema de colònia a l’Ametlla de Merola.

A les indústries tèxtils que es construïren al Berguedà juntament amb els habitatges pels treballadors, els amos escolliren el model colonial per seguretat i control pel bon rendiment de les fàbriques. Al llarg dels anys, les fàbriques topen amb moments difícils quan als mercats el cotó escasseja, però també amb moments de superproducció.

A la fàbrica de l’Ametlla de Merola, amb la mort dels dos germans: Anton 1905 i Jaume 1909, es produeix un canvi important en la fabricació amb la direcció del fill Antoni Serrà. Segons Terrades, també és l’impulsor d’algunes activitats culturals de la colònia que començaven a créixer, com l’orfeó i el teatre.

L’any 1945, durant l’estona que tenien de “recreu” a l’escola, moltes vegades miraven com la junta del cinema havia de treure la pantalla mòbil on projectaven les pel·lícules per la porta de la sala d’emergències fins a l’entrada de la sala de filatures. En acabar l’obra de teatre, de seguida la tornaven a posar al seu lloc.

L’any 1955, amb l’estrena del cinemascop, la pantalla ocupava tot l’ample de l’escenari. Aquesta pantalla es pujava manualment amb contrapesos fins a tocar el teler dels decorats. El cinema ja tenia en aquells moments un prestigi a la comarca i fou el primer a projectar cinemascop.

L’any  1975, es crea l’Associació Cultural Esplai amb l’objectiu de gestionar els Pastorets i el teatre. És un gran mèrit que després de més de cent trenta anys dels primers pastorets les diferents generacions han continuat amb entusiasme any rere any i fins al dia d’avui, les representacions nadalenques i aconseguint el reconeixement amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, com a premi al treball constant.

L’Associació de Veïns, amb la insistència de l’empresa Serra Feliu, es crea el 1980 com a portaveu dels habitants de la colònia, recollint les necessitats que tenia la colònia, sobre tot el mal estat dels carrers, però les bones paraules no solucionaven l’estat dels carrers que anava empitjorant.

Entrant en els noranta, el tèxtil pateix una forta crisi i la fàbrica de l’Ametlla per més de reduir plantilla, suprimir totes les despeses possibles, no va haver-hi forma de sortir-ne. L’empresa decideix vendre els pisos com últim recurs, precisament en el moment més crític pels treballadors, a molts els havien acomiadat. Quan l’empresa va comunicar a l’AV la intenció de vendre els pisos, l’empresa feia anys que no invertia en la colònia i l’abandonament era visible als carrers. L’AV, amb el suport de tots els veïns, va buscar la millor opció per aconseguir diners per arreglar els carrers i van aconseguir-ho sense aportacions dels veïns. El 1999, van començar les obres d’arranjament dels carrers, hi treballaren durant vuit mesos. També es va arreglar el carrer dels garatges del canal, en aquest cas a càrrec dels propietaris dels garatges.

Actualment, l’AV té el difícil compromís d’insistir a l’Ajuntament de les millores i manteniment necessàries a l’Ametlla i això només és possible amb la pressió dels Ametllans.