En aquells anys en el mes de desembre la canalla ja sentíem l’arribada de les festes de Nadal, i era costum posar un tió vora el foc perquè fos generós el dia de Nadal. Però el dia més esperat era l’arribada dels reis. Uns dies abans a la botiga ja hi figurava la presència del patge real, per a recollir les cartes dirigides a SS. MM. Melcior, Gaspar i Baltasar. Llavors els pares, amb bones paraules ens deien que els reis eren més aviat pobres i no portaven gaires joguines, cosa difícil d’entendre, si ens portàvem bé.
El dia 5 de gener, dia de l’arribada dels reis, als volts de les 7 de la tarda un grup de quitxalla ens reuníem a la botiga per començar el passacarrer tots portant una teia encesa i cantant tant com podíem “Els reis ja venen portant torrons …” Després tornàvem a casa esperant que fossin les 9, que era el moment que es parava la fàbrica, perquè tothom fos present a l’arribada dels reis. Coincidint amb el repic de campanes, sortíem amb els pares a rebre’ls a l’entrada de la colònia mentre baixaven pausadament, portant grans fogueres, acompanyant als reis amb els seus cavalls aguantant les relliscades quan la carretera estava glaçada. La cerimònia i els parlaments a la plaça es feien pesats esperant els regals. Els cavalls, conduïts moltes vegades, pel mateix amo, eren una garantia, quan els cavalls es posaven molt nerviosos al veure’s envoltats del foc de les teieres i de gent estranya. Al cap d’uns anys, ja érem els de la nostra colla que ens disfressàvem per portar la il·lusió als petits. Llavors, els que treballàvem el torn de tarda podíem plegar a les 6 per fer la cavalcada. Un dia, mentre carregàvem de llenya les teieres, va saltar una guspira que va encendre ràpidament la barba postissa d’un patge, amb molta por d’una desgràcia, però la rapidesa en socórrer-li, no va ser més greu.
Quan en els anys seixanta, la fàbrica va engegar el tercer torn, es va decidir fer la cavalcada el mateix dia de reis. Avui dia, la festa de reis és un espectacle que es representa de moltes maneres, però la il·lusió més esperada dels petits és obrir un paquet dels reis que un patge li posarà a les mans.
Àngel Vilà
