A l’Ametlla de Merola tenim un gran calendari solar que ens permet fer una estimació, amb força probabilitat d’encert, de l’estació, el mes i, a vegades, el dia exacte de l’any. És l’aparcament. Només cal observar com estan aparcats els cotxes per endevinar-ho.
Tots els ametllans saben que, a l’hivern, has d’aparcar el cotxe cara al sol si vols estalviar-te els deus minuts de netejar el parabrisa amb alcohol i una rasqueta. Això ho pateixen tots els que es lleven de bon matí per anar a treballar. Barallar-te amb el glaç et deixa els dits embotits i després costa molt treure’s el fred de dins el cos. Només els despistats i els que es lleven tard aparquen el cotxe de cul. Si mireu, doncs, el gran calendari solar i veieu que de les 64 places la majoria de cotxes dormen cara al sol, podeu afirmar sense por a equivocar-vos que és hivern.
A l’estiu, la vida a l’aparcament és molt diferent. Les places més cobejades són a l’ombra dels arbres. Els cotxes que ocupen la resta de l’espai, estan aparcats de cul al sol per tal d’impedir que, quan entris al vehicle i agafis el volant, no et quedis enganxat a la goma bullent fins que algú et rescati. El cotxe crema tant que cal esperar uns minuts amb les portes i les finestres obertes per lliurar-se de quedar escaldat. Si veieu, doncs, que la majoria de cotxes descansen de cul al sol, és més que probable que sigui estiu.
El calendari solar també permet endevinar el dia. Si els vehicles estan de cara al sol, l’aparcament s’omple cap el tard i els cotxes envaeixen tota l’esplanada i fins i tot les voreres de la carretera: és vespre de Pastorets. Si l’aparcament s’omple ben aviat al dematí i hi ha cotxes a l’esplanada i als vorals de la carretera davant del bosquet: és el dia de Reis. Si per contra els vehicles estan de cul i l’aparcament és gairebé buit i ple de cintes: és el dia del Cross. Si hi ha cotxes per tot arreu i la gent estaciona com si algú hagués cridat campi qui pugui: és la Festa Major.
A banda dels de l’aparcament, hi ha cotxes que dormen al centenar de garatges que hi ha vora el canal o al marge del bosquet. Aquests vehicles completen el calendari. Amb les seves anades i vingudes, sabem si són dies festius o laborables, si s’ha acabat el curs escolar, si és dia de compra, si es preveu que plogui… Encara que, per saber si plourà, el millor mètode me’l va explicar la Montserrat: heu de mirar al capdamunt del carrer i si el cel és tapat cap el forat de la noia, no poseu la rentadora; però si els núvols venen de Berga, podeu estendre la roba sense por doncs la pluja passarà de llarg.
La noia que viu a Cal Ventura