Annex   7. Gener 2024. El matalasser

Segons les estadístiques l’ofici de matalasser es remunta al segle XIV.

            Els matalassers més apreciats en els anys de la nostra joventut eren els de llana d’ovella. Per mantenir-los tous teníem els “pica matalassos” que cada setmana ens servien per a donar-hi una bona batussa, per airejar-lo i sanejar-lo de la pols. Però era aconsellable refer-los cada dos anys per estovar de nou la llana.

            Aquí, a l’Ametlla venia sovint un matalasser, crec que era de Sallent. El lloc autoritzat per a fer aquesta feina era el “jugador” o el frontó, per la finor del terra. Llavors el frontó estava davant del cafè, separat per la carretera d’accés a la fàbrica, tal com és ara, i per la banda dels horts, el frontó empalmava amb les arcades actuals que llavors eren muralla.

            El col·legi dels nens estava situat en el lloc on actualment hi ha l’escenari del teatre. L’espai que teníem per “recreo” o pati, era davant la biblioteca i el frontó. El dia que sortíem al pati i el frontó estava ocupat pel matalasser Morral (crec que així es deia), tots plegats amb una corredissa envoltàvem el bon home asseguts a terra tot demanant-li que ens expliqués un conte, mentre ell continuava  cosint els contorns d’un matalàs, i sense fer-se pregar començava un nou serial d’aventures. No ens cansàvem mai de sentir-lo per la gran facilitat que tenia en explicar-se amb aquella veu potent. La creença que la memòria la tenia per les seves grans celles eren fantasies nostres. El temps passava molt de pressa i el mestre ja ens cridava per anar a classe, “Quina llàstima!, ara no podem saber com acaba”. Les aventures explicades pel matalasser Morral, després de vuitanta anys ja no les recordem, però la seva persona humana envoltat de canalla en silenci però amb els ulls ben oberts, encara avui el tenim present.

 Àngel Vilà

Visió d’infantesa de fa 80 anys (1945).