En la nostra societat, dominada per la imatge, l’aparença, sovint es sobrevalora l’estètica per sobre d’altres valors com la funcionalitat, la sostenibilitat i l’accessibilitat. Aquesta tendència es manifesta en diversos àmbits, des de l’arquitectura fins al disseny de productes, la moda o la tecnologia. Tot i que l’estètica pot aportar valor emocional, cultural i d’identitat, la seva sobrevaloració pot comportar conseqüències negatives.

Estètica i Funcionalitat. Un disseny estèticament atractiu però poc funcional pot esdevenir una font de frustració. En l’àmbit de l’arquitectura, per exemple, edificis amb formes espectaculars poden presentar problemes pràctics: mala il·luminació natural o espais ineficients. En el disseny de productes, l’excés de minimalisme pot fer que dispositius siguin difícils d’utilitzar, com passa sovint amb electrodomèstics o aplicacions digitals que anteposen l’aspecte visual a la usabilitat.

Estètica i Sostenibilitat. El valor estètic també pot entrar en contradicció amb la sostenibilitat. Materials brillants, plàstics o elements decoratius que no tenen cap funció més enllà de l’aparença poden ser altament contaminants, difícils de reciclar o amb una vida útil molt curta. A més, l’obsessió per l’última tendència o pel canvi constant d’estil fomenta el consumisme i l’obsolescència programada, contraris a una visió ecològica i responsable del disseny.

Estètica i Accessibilitat. Quan es dissenya pensant només en la bellesa visual, sovint es descuiden les necessitats de les persones amb discapacitats. Espais amb escales però sense rampes, webs amb contrastos de colors deficients, textos il·legibles o productes difícils d’agafar són exemples clars de com l’estètica pot crear barreres. La bellesa no hauria d’estar renyida amb la inclusió; al contrari, un bon disseny hauria de contemplar totes les persones, independentment de les seves capacitats.

Una crida a l’equilibri. No es tracta de rebutjar l’estètica, sinó d’integrar-la de manera equilibrada amb altres valors fonamentals. Un bon disseny hauria de ser bell, sí, però també útil, sostenible i accessible. Professionals del disseny, arquitectes, enginyers i creadors tenen la responsabilitat de posar les persones i el planeta al centre del procés creatiu.
La bellesa més gran pot residir en allò que funciona bé, dura en el temps i és per a tothom.

“El bon disseny és tan poc disseny com sigui possible”. Dieter Rams