Una de les monges que no oblidarem per la seva delicadesa dialogant amb les nenes, fou l’hermana Anna Maria. Tocava el piano i dirigia l’escenografia en les vetllades del teatre i dels Pastorets. Tenia molt bona amistat amb les noies més grans, com a consellera. Algunes nenes van patir un gran disgust amb llàgrimes quan fou destinada lluny de l’Ametlla.

L’hermana Antonia era la responsable i la tutora de la Casa de les noies, situada al costat del convent. Tenia capacitat per a trenta persones, totes treballadores de la fàbrica i algunes de molt jovenetes. Les noies, que vingueren de diferents llocs: Salamanca, Aragó, Andalusia i Galícia, molt aviat eren perseguides pels joves de l’Ametlla sota la vigilància de l’hermana, que tenia l’obligació de vetllar per elles. Amb el temps, moltes d’aquelles noies trobaren la seva parella per formar una família que avui ja són una bona colla de descendents entre fills i nets d’aquelles noies que un dia marxaren de casa per treballar i viure a Catalunya.

L’any 1973, l’empresa Serra Feliu convocà els pares a una reunió per formar una junta de pares per vetllar pels col·legis i per treballar per aconseguir subvencions de l’Estat per autofinançar els col·legis, comunicant també l’augment de la mensualitat en 5 pessetes/alumne. Els 12 pares que van formar la junta de seguida es reuniren amb la superiora per notificar el canvi d’actitud de l’empresa i la voluntat dels pares de buscar la solució més adient per solucionar el finançament del col·legi.

La decisió de l’empresa de reduir el pressupost coincidí amb l’aplicació del nou conveni del tèxtil que suposava un augment del salari del 60%. Un nou contratemps es presentà el maig de 1968, quan es notificà a la junta de pares que les monges deixarien el col·legi de l’Ametlla i serien destinades a altres indrets. La notícia provocà un desànim general, però la junta reaccionà i parlà amb l’hermana provincial de Manresa, explicant-li la necessitat que tenien del col·legi mentre els pares treballaven a la fàbrica. Al final, acceptà la demanda de la junta de pares i una amb bona harmonia les monges es quedaren a l’Ametlla.

Aconseguir la subvenció del col·legi no era pas fàcil, es necessitaven permisos i certificats. L’escola era propietat de l’empresa que donà facilitats en incorporar un administratiu, en Pérez, per facilitar d’obtenir la documentació necessària. La subvenció s’aconseguí com a guarderia laboral amb jornada fins a les 7 de la tarda. Moltes famílies de Navàs també estaven interessades i portaren els fils amb transport escolar inclòs. L’administració i comptabilitat del col·legi es feia a l’oficina que la Caixa de Manresa tenia a l’Ametlla. L’any 1984, es va jubilar la monja Prat, mestre titular del col·legi i priora del convent, una persona senzilla que s’oferia sempre a ajudar a tothom. Per ocupar el seu lloc era necessari un mestre titular i se’n feu càrrec la Mari Àngels Eslava. L’escola continuà fins el 1993, any de la reforma educativa obligatòria. El col·legi de l’Ametlla no reunia les condicions per continuar i es van tancar el col·legi i el convent. Les quatre monges que quedaven foren destinades a altres llocs i es va posar fi als 105 anys de vida del convent de les dominiques a l’Ametlla de Merola

Àngel Vilà