Els treballadors de les fàbriques tèxtils del Llobregat dels anys cinquanta sabíem que els sous en aquestes industries eren bastant prims, però a les colònies, els amos assumien algunes de les despeses de la població. A l’Ametlla, l’empresa oferia els pisos a preus simbòlics, igual que els col·legis, les despeses d’esport, les celebracions festives i el manteniment de la colònia en general, tot en benefici de la comunitat.

Més endavant, per millorar els sous s’aplicà una prima sobre la producció, a més a més dels punts familiars, els quinze duros de cada mes que ajudaven a pagar els deutes de la botiga i l’esperada setmana de doble, que es calculava sobre la jornada base, dues vegades l’any.

La diferència més notable va ser l’any 1972, amb el nou conveni tèxtil que va augmentar els sous un seixanta per cent; això fou una millora considerable, amb els diners a la mà, el metàl·lic era el sistema de pagament. Un veí m’aconsellava no gastar aquests diners que havíem cobrat de més perquè segur que era una equivocació del govern: “jo els guardaré a l’armari per quan ens els demanin”; per sort no fou així. Alguns asseguren que va ser un revulsiu per augmentar la natalitat: la generació dels baby boom, que actualment estan a les portes de la seva jubilació i en conseqüència, pot quedar un espai important per falta de treballadors per cobrir aquests llocs de treball necessaris per als futurs pensionistes.
Avui dia, a Catalunya tenim molts emigrants d’arreu del món, seran suficients per tal de cobrir els llocs de treball que faran falta?

Algunes noies d’Amèrica central expliquen que van decidir venir a Catalunya, per la recomanació d’amistats que les van animar. Els hi deien que hi trobarien feina i que aquí viurien millor. Una vegada són aquí, es troben que no és tan fàcil i que es necessita temps per relacionar-se i trobar feina, que normalment consisteix en endreçar les cases, cuidar avis i treballar a residències. Coincideixen a dir que valoren molt la seguretat ciutadana d’aquí, que no tenen a la seva terra. També senten que el nivell de vida és millor i l’alimentació també i que els catalans som bastant reservats per la nostra manera de fer, i que als homes d’aquí ens cau el cabell, però allà no; algunes troben parella aquí i volen quedar-s’hi i altres volen tornar al seu país, perquè hi tenen els fills o una parella. A unes i altres: que tingueu sort en el difícil camí de la vida!

Àngel Vilà