En els anys que el tren circulava de Manresa a Guardiola, 1904-1973, l’Ametlla disposava de baixador (apeadero) per agafar el tren.

   Els veïns de l’Ametlla per pujar al baixador agafaven un camí de terra situat entre el dipòsit actual de l’aigua i el revolt de la bandera. Aquest baixador estava situat just on acaba el bosquet del dipòsit de l’aigua en sentit nord, era un planell amb un parell de pins i una alzina bastant gran, a més a més de dos bancs de pedra que servien per esperar l’arribada del tren. En un d’aquests bancs de pedra, després de la guerra, alguns veïns explicaven que hi van veure el general Moscardó descansant, segurament supervisant les obres de reconstrucció del pont de la Granota on, durant les obres, hi destinaren un destacament de soldats, els quals, per precaució, tenien l’obligació d’assistir amb les armes a la missa de diumenge a l’Ametlla.

   Per treure el bitllet del tren es travessava la via i, pujant tres graons i caminant per la carretera uns 50 metres direcció Navàs, arribaves a la casa anomenada “Poble nou” i a l’entrada d’un reduït quartet amb una petita finestreta, l’Onofre es cuidava de vendre els bitllets de tren i també de recollir la correspondència i els diaris que repartia per les cases. Aquest senyor sempre anava acompanyat d’un petit gosset molt baladrer que es deia Pigat. El matrimoni que vivia a la casa eren descendents de Paguera, i tots dos treballaven a la fàbrica de l’Ametlla. Un dia, amb dos o tres joves aspirants a tenir xicota, l’home del Poble nou ens diu: “amb el temps es perd del tot el desig de la dona”, “coi ara sí que ens heu ben fotut” responguerem.

   A pocs metres de la casa, tocant la carretera, hi havia una gran alzina que era el lloc de parada dels cotxes de línia. Els passatgers l’esperaven sempre en aquest lloc.

   Amb el temps, es va construir un nou baixador aproximadament al lloc que ens porta pujant per les escales del dipòsit de l’aigua. Al punt on actualment se surt del túnel pujant de l’Ametlla amb el cotxe, hi havia un indicador d’uns  10 cm de diàmetre de ferro per tres metres d’alçada que posava: “Colonia Ametlla de Merola”, d’aquí ve el nom de “dalt del pal”.

   En aquell lloc també era costum d’acomiadar el difunt en els enterraments, després de l’esforç de la mula per pujar la forta pendent del tram final de la carretera.

   Les obres de l’autovia transformaren totalment aquest indret. Amb aquest comentari, avui recordem aquesta imatge que ja és història del passat per als ametllans. 

Àngel Vilà