Les fàbriques tèxtils que es construïen els anys 1850 en el Berguedà, eren a tocar del riu Llobregat per aconseguir energia. La majoria de propietaris optaren pel model colònia com a sistema social per als seus treballadors. A més a més d’oferir-los habitatge, a la colònia es podien trobar tots el serveis necessaris per viure amb comoditat. L’any 1887, l’Ametlla de Merola ja disposava d’escola, teatre, cafè, botiga, farmàcia i església.

Amb el sistema paternalista que es vivia a la colònia, alguns manifestaven que es sentien molt controlats per la falta de llibertat, principalment en l’esbarjo. Altres, en canvi, ho portaven millor. Molt depenia de l’actitud de l’amo en l’educació moral en les diferents organitzacions de la colònia. Altres opinions sobre el sistema de colònia publicades al llarg del temps, són contràries a aquest sistema. Alguns informadors explicaven que la colònia tenia “el privilegi de pagar dos mil pessetes de subsidi industrial quan abans pagaven vuit mil. Que els nens comencen a treballar als set anys, els obrers estan amuntegats en habitacions”. A més, el propietari recuperava ràpidament les pagues dels treballadors al comprar aquets a la botiga de la seva propietat. Amb els anys, el sistema de colònia s’ha diluït, en part pel canvi d’actitud del propietari i per noves normatives laborals.

Els anys quaranta, ja podien entrar a treballar als 14 anys; és veritat que encara érem canalla i ens costava molt llevar-nos a les 4:30 de la matinada. La tia sí que em recordava que als 7 anys ja va treballar fent jornades de 12h, els anys 1900. També cal dir que els anys 50, algunes famílies que vivien a la mateixa casa eren entre 8 i 12 de colla, entre padrins, pares, fills, tiets… Els padrins, quan ja no treballaven, tenien dret a l’habitatge, tot i que no cobraven pensió.

Amb el pas dels anys, l’empresa anava fent les reformes més necessàries en els pisos, com va ser instal·lar cuines econòmiques que funcionaven igualment amb llenya, però que escalfaven l’aigua al disposar d’un dipòsit al costat del foc. També fou una gran millora la instal·lació de lavabos i dutxes. En aquell temps, els joves que volien casar-se per formar una família havien de fer molts badalls per aconseguir un piset. Llavors, els hereus no tenien dret a demanar un pis, havien de quedar-se a viure a casa dels pares, si es casaven.

Actualment, del sistema de colònies no en queda res; les fàbriques tèxtils han desaparegut. A l’Ametlla per sort, queda una petita fàbrica de 36 telers que resisteix en les instal·lacions de l’antiga fàbrica.

A l’Ametlla, de bon principi va destacar la gran activitat cultural en les diferents àrees. Els participants tenen molt d’interès en formar part del grup, que es viu amb companyonia, i obliden el sistema de colònia considerat com una norma reglamentària. Amb els anys, el mateix amo va reconèixer que el sistema era antiquat i se suprimiren algunes normes fins aleshores estrictes, com el ball, les revisions de les pel·lícules (censura).

El sistema de l’Ametlla de Merola va resistir durant 150 anys. Avui és una petita població amb nouvinguts, però també trobem a faltar el serveis que teníem en temps passats i que malauradament la vida moderna ha liquidat.
Àngel Vilà