“Darrere d’un arbre s’amagava un elefant, ningú no el veia”. Així començava el discurs d’una de les persones que volia ser alcalde, preparant al poble per a les properes eleccions.

            Aquesta frase es va repetir entre els que fèiem el vermut, però ràpidament vam descobrir que cadascú va interpretar aquesta frase de forma diferent, era evident que un elefant no es podia amagar darrere d’un arbre, si més no, no dels arbres que ens envolten. La interpretació de la frase estava, en la majoria dels casos, influenciada pel perfil polític del que analitzava la frase, recordem que era un polític qui l’havia utilitzat. Així que, sense dir obertament què votarien en les següents eleccions, es podia saber si votarien o no al partit del polític que ens havia amenitzat el vermut. Potser penseu que era un  míting? No, no, res semblant. Sèiem a la terrassa del cafè aprofitant els darrers dies de tardor que encara ens permetien fer el vermut a l’exterior, quan va passar el nostre veí, i aquest va mostrar les seves intencions de ser el proper alcalde. En Pep tenia un hortet, feina que compaginava amb el dia a dia d’una botiga de queviures al poble del costat.

            La discussió sobre la frase, una vegada que en Pep va marxar, va començar amb el punt de vista de cada membre del grup del vermut, i va acabar només amb dues opcions que es resumeixen d’aquesta manera:  Les estrelles brillen en la foscor, i quan no hi ha foscor, és important si les estrelles hi son?, o  com que  no les veiem, tant és que hi siguin? L’elefant hi és darrere l’arbre? És important si no el veiem?

            Recordo que després d’uns quants gots de vermut ja parlaven de gats, no del gat que portava algú en aquell moment, ni dels gats que es passejaven al costat nostre, sinó del gat d’Schrödinger. Sabeu què significa somiar amb gats?, jo no ho sabia. En aquell moment, en Treki va començar a parlar dels seus somnis amb gats, mare meva quina deriva de conversa! Els gats apareixen en moltes històries de simbolisme. Doncs heu de saber que si somieu amb gats, de vegades  són portadors de bona sort, però també poden ser signes de mala sort, com un gat negre a la vida real. Treki va començar a explicar la desgràcia més gran de la seva vida, aquesta va succeir just l’endemà de somiar amb gats, animals que entraven per totes les finestres de casa seva i començaven a miolar demanant menjar.

            La conversa anava bé, i va tornar a les estrelles, algú va comentar que l’altra nit va sortir a mirar el cel i es va esgarrifar al veure una línia recta d’uns 20-40 objectes il·luminats que es desplaçaven pel cel, “el primer pensament va ser: ja són aquí”. Després va explicar que a les noticies va assabentar-se que eren uns satèl·lits amb nom de futur: Startlink, i que l’home més ric de la Terra els havia llançat, juntament amb altres milers.

            En arribar la Marisa, es va acabar el tema de les estrelles en el moment en què va dir: “Els límits de la realitat són els límits de la meva percepció, la realitat és un fenomen”. Tothom va callar i vam començar a parlar del partit de futbol del proper cap de setmana que tenia un nom de sempre, a diferència dels satèl·lits: “el clàssic”.                  

Contemplativa