La colla de caçadors de l’Ametlla en els anys quaranta-cinquanta formaven un grup de 7 o 8 caçadors de la generació dels nostres pares, amb molt bona convivència entre ells. Parlar de caça era el tema prioritari bona part de l’any, ja sigui per la revisió d’armes o permisos que llavors tramitava la Guàrdia Civil de Puig-reig. També tenien molt d’interès en aconseguir bons gossos per assegurar una bona temporada de caça.

Llavors, el calendari de la temporada de caça era de mitjans d’octubre fins a finals de gener. Els dies permesos per a la caça eren els dijous i diumenges, però amb la setmana laboral de 6 dies el diumenge era el dia per sortir de caça tot el dia. Uns dies abans, els caçadors ja procuraven treure la pols de l’escopeta de dos canons ben neta i lluenta per disparar els primers trets, i la canana ben plena de cartutxos. Per encetar la temporada, els caçadors es reunien uns dies abans per acordar el lloc de la primera batuda i l’hora de sortida. Arribat el dia esperat, pels vols de les 6 del matí, amb el sarró preparat per l’esmorzar i dinar, la colla sortia amb tot el seguit de gossos cridant de contents, per fer el camí cap a Sant Miquel de Terradelles, a dues hores, per assistir a la missa dominical, abans de començar la cacera. Després d’esmorzar, ja es repartien els llocs i colls més bons per a la caça fins l’hora de dinar que ja convidava a un descans i fer un mossec. 

Després de recuperar  forces es tornava a reprendre la caça fins a mitja tarda, que era l’hora de tornar a casa. Tot fent camí, no faltaven els cometaris del bon dia de caça: “Perquè tots hem tingut ocasió de disparar… Podia haver anat millor, però el gos ha aixecat massa aviat aquell ramat de perdius… Però sembla que hi ha força caça… Cal afinar la punteria… Quatre conills, no està malament… Tot just hem començat…”

Els familiars ja els esperaven que portessin algun conill i fins i tot una llebre per fer un bon guisat per a tota la setmana. Algunes vegades, també caçaven la guilla, que es considerava un bon trofeu pel caçador i per a que tothom la pogués veure era costum penjar-la davant la casa de l’afortunat que disparà el tret. Un bon dia, a un dels caçadors de la colla el crida l’amo, el Sr. Jaume (aficionat també a la caça) i  li diu: “Porta’m aquest gos a Barcelona”, a prou, li contesta. Llavors l’amo se’l mira de cap a peus i li diu: “No anirà amb espardenyes, oi?”, “doncs sí, no tinc res més” li contesta. L’amo li diu: “Té, compra’t unes sabates”  I Així és com l’oncle estrenà les primeres sabates.