Amb la construcció de la fàbrica i  la colònia de l’Ametlla pel seu fundador Don Mateo Serra i Tauran, es treballava amb força rapidesa ja que l’any 1874 la fàbrica ja funcionava  amb 300 telers i  70 pisos. L’any 1881, quan encara faltaven la majoria de carrers per edificar, morí en Mateu i serien els seus fills Antoni i Jaume els que es comprometeren a fer-se càrrec de l’empresa. Els dos carrers de l’Ametlla,  Sant Jaume i Sant Antoni, ens recorden els seus fundadors. Al final d’ aquest últim, s’hi troba la placeta sota la galeria de Llevant o “Castell”.

   Antigament, aquest espai era un pati per a càrrega i descàrrega per al subministrament de la gran botiga; els magatzems  eren al mateix lloc on ara hi ha els pisos. A l’entrada a la placeta venint de la baixada del cafè, hi havia el forn de pa. A continuació, els magatzems de llenya amb la serradora per tallar i vendre-la a les cases i tres corts per tancar-hi els porcs  fins el moment de matar-los, que portaven a un petit espai del costat preparat per a la matança.

   Per als veïns del “castell” era una distracció observar el moviment de carros i camions i, principalment, l’espectacle  dels dies que mataven porcs.

   Els anys 50, la plantilla de treballadors de la botiga era d’uns 20, entre homes i dones. Alguns dependents amb experiència apostaren per obrir el seu propi negoci en altres llocs.

   Parlant amb un amic de la joventut, em recordava els anys que va treballar de forner a la botiga, i la forma com tractaven la farina perquè el pa sortís del forn ben cuit i amb bon gust i amb aquella bona olor que se sentia quan entraves a la botiga amb aquell carro de bandeja. Ho sabien prou els treballadors de la llenya que, algunes vegades, “pispaven” un quilo de pa sortit del forn perquè a mig mati ben regat amb vi recuperaven amb bon gust les forces, mig amagats entre els pilons d’estellar llenya.

   Quan l’empresa va decidir tancar el forn, el bon amic volia continuar de forner, perquè la feina li agradava i prou que va insistir, però no fou possible: la decisió era ferma. Potser era el principi d’un futur incert?

   L’any 1962, el carrer St. Antoni es va complementar amb la construcció de pisos en el lloc on eren els magatzems, formant la curiosa placeta rectangular de St. Antoni.

   Amb l’arribada de la crisi del tèxtil, l’empresa va traspassar la botiga a mans de particulars, per continuar oferint aquest servei a l’Ametlla. El setembre de l’any passat i després de 140 anys de servei, es va tancar la botiga amb perjudici per a les persones grans que ara tenen dificultats per fer la compra.

                                                                                        Àngel Vilà