Actualment un dels llocs més transitats pels veïns de l’ametlla és l’avinguda que ens porta al corralet de les deixalles. Quan coincidim amb algun company, d’anada o tornada, és molt normal fer un petit comentari de les notícies del dia, i si la conversa és llarga broten petites històries de quan érem canalla.

   No fa gaires dies parlàvem sobre el nom del forat del “Lei”. En Lei era un captaire més dels que sovint venien a picar les portes de les cases de l’Ametlla demanant una almoina pel pobre captaire. Una vegada acabat el recorregut, es dirigia cap a la botiga per comprar un litre de vi per omplir l’ampolla i tot seguit, enfilava carretera amunt fins a arribar al seu forat i asseure’s a dintre amb tota comoditat per assaborir aquell gustós caldo tan bo, amb la seguretat que si perdia l’equilibri no cauria pas més avall. D’aquí en ve el nom del forat del “Lei”. A tota la canalla, aquest forat ens inspirava certa emoció en ficar-se, i fins i tot gatejant es podia fer el recorregut subterrani travessant per sota la carretera.

   Aquest forat servia pel desguàs de l’aigua de les rases de la carretera per quan plovia i seguia fins al revolt per continuar a desembocar en el pont dels enamorats amb la finalitat de què l’aigua bruta de les rases no enterbolís les aigües del canal, perquè en aquell temps les cases de l’Ametlla només disposaven d’aigua neta a l’aixeta de la cuina. Pel wàter i el safareigs, l’aigua era del canal. Tampoc teníem dutxes ni lavabo, i la higiene personal de cada setmana es feia amb dificultats per moltes persones a l’aigüera de la cuina, en rigorós ordre familiar. Les rases tan ben cuidades d’aquells anys ja no hi són, possiblement amb forts temporals no servirien de res, però sí un bons desguassos per conduir fortes tempestes sobre l’Ametlla.

Àngel Vilà