Pels vols del 1850, la sisena part dels obrers del tèxtil treballaven per a altres firmes.
Segons Agustí Morta, les obres de la primera fàbrica de Mateo Serra devien començar entre 1864-65, però fins el 1871 no es posà en marxa un projecte més ambiciós.
Aleshores, els treballadors s’allotjaven al molí i els moliners feien de dispesers i varen establir la primera botigueta de plat i olles. Aquest servei el feien els mateixos hostalers de la Granota.
Pel desembre del 1870, en Joan Alsina ven a Mateo Serra un terreny, mig vinya mig erm d’una Ha. i 12a.
Pel gener del 1871, Mateo Serra presenta una memòria a foment per instal·lar una fàbrica de filats i teixits, anul·lant la concessió de Pere Cruells per el temps fixat caducat.
Així, la concessió del 1871 continua emparant la resclosa del molí, eixamplant només el canal. Foment feia la concessió de dos mil tres-cents cinquanta litres d’aigua per segon per moure la maquinaria de la fàbrica i el molí fariner de dues moles.
Les obres de la resclosa antiga i el primer canal van acabar definitivament el 4 d’agost del 1874 junt amb la construcció de la fàbrica i el carrer Vell (la part tocant a la fàbrica).
Hi treballaven aleshores cinc-centes persones. La colònia tenia noranta habitacions i un edifici per cent cinquanta noies, amb cuines, menjadors i dormitoris i un mestre per a petits i grans. Així es va convertir un desert de terres en un poble.
Agustí Morta assenyala els anys 1882-83 com a final de les obres.
Construïda la nova fàbrica de Mateo Serra i Taurande a l’Ametlla de Merola l’any 1874, segons Ignasi Terrades aleshores ja treballaven a la fàbrica 500 persones.
Alguns dels fabricants que apostaren per construir les fàbriques del Llobregat tenien certa influència en el govern per facilitar alguns tràmits i permisos, tant per a la industria com per a la mineria, i foren determinants per a aconseguir la posada en marxa del tren el 1904, i la carretera fins a Berga el 1864, unes grans millores per al transport.
Ser treballador a l’Ametlla consistia en acceptar les directrius de l’amo a canvi de treball, habitatge i tots els serveis necessaris per viure en família. Treballar a la colònia era un canvi de vida important pels treballadors de pagès. No obstant, la gran majoria acceptava de bon grat treballar a la fàbrica. Actualment, alguns ametllans recordem que els nostres besavis abandonaren la pagesia per treballar de bon principi a la fàbrica. Molt aviat, la fàbrica tingué la necessitat d’augmentar la força hidràulica, i el 1893 és quan es construí la segona resclosa en el mateix lloc que la primera, amb més embassament. A més, es construïren a la paret dreta de la resclosa, tres petites comportes amb la finalitat de treure el sediment retingut a la resclosa. El preu de la resclosa fou de 50.000 pessetes.
Junt amb la resclosa es construí el canal nou que passa pel mig de la colònia i te un recorregut molt més curt. Aquest canal en els anys quaranta, coincidint amb la falta de cotó per el conflicte de la segona guerra mundial, la fàbrica fa parades intermitents i es decideix aprofundir el canal, quasi un metre més, treballant les cint-i-quatre hores a tres torns.
A partir dels anys vuitanta, l’empresa va tenir dificultats per la crisis dels mercats internacionals, i la colònia es feu insostenible, però l’empresa es resistí fent retallades i acomiadaments. Finalment, posà a la venda els pisos com a últim recurs. Malgrat tot, acabà fent fallida i tancà definitivament el 1999, després de 150 anys d’activitat. Aquell sistema de vida dels segle passat ja és història.
Àngel Vilà