L’any 1954 vaig fer la meva primera construcció d’un pessebre. La feina i altres prioritats van deixar en un calaix aquesta afició per la construcció de pessebres, que vaig reprendre després de jubilar-me. Des de llavors, he fet més de 30 pessebres. Alguns els he presentat al concurs de pessebres d’Avià, i han estat premiats en més d’una ocasió.

   Els pessebres estan realitzats de diferents materials: suro, fusta i guix. Per construir les parets dels edificis  utilitzava guix amb motlles de fusta o ferro. Per elaborar les parets dels edificis del pessebre, aprofitàvem  calaixos vells de fusta, com per exemple els calaixos de trama que es feien servir per a carregar els revòlvers, la primera feina, que fèiem tot el jovent.

   Pere Freixes, de Vic, va ser un dels mestres que em va ensenyar a treballar el guix. Anàvem al seu taller i apreníem a treballar el guix, donant-li les formes desitjades.

   El suro que utilitzàvem el trèiem directament de les sureres, anàvem a buscar-lo a les zones on hi ha alzines sureres, més enllà de Vic.

   Molts dels monuments inclosos als pessebres representen edificis reals, sobre tot esglésies romàniques.

   Per poder reproduir en un pessebre un edifici real, anàvem a veure’l in situ i preníem mides de tot, per fer-lo a escala. A continuació, feia un croquis de l’edifici. Les mides no les preníem amb un telèmetre, perquè no existien, sinó que ho fèiem amb canyes: el mètode consistia en mesurar la llargada de les canyes i fins a on arribaven. Recordo que la tecnologia més avançada era agafar un globus d’aquests que s’enlairen i mesurar la llargada del fill que l’aguantava en el punt que es volia mesurar. També feia un reportatge fotogràfic complet per tenir-lo a ma a l’hora de construir els edificis a casa, i així poder copiar fidelment tots els detalls: finestres, portes, filigranes… 

   Les figures les encarregàvem als germans Castells (Joan i Martí), que tenien un taller al barri de les Corts, que fou  un dels últims tallers artesans de figures de pessebre a Barcelona. Les figures eren de diferents tipus i mides, algunes tenien fins a 30 cm d’alçada. Les encarregàvem i cada any n’afegíem de noves, ara un bou, un rei…

   Hi ha un pessebre molt especial per a mi: és el que representa l’església de Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí.

   Un altre pessebre que aprecio especialment, pel seu significat,  és el ‘Naixement a Santa Maria de Merola’. Aquest és un dels que va guanyar un premi al concurs de pessebres d’Avià.

   Començava els pessebres en acabar la temporada nadalenca. El procés s’allargava tot l’any: primer la visita a l’església romànica, el croquis, les fotografies, prendre mides, preparar el material, un sac de guix “escaiola”, . i després, al llarg de molts mesos  i dedicant-hi moltes hores, inclús algunes amb l’ajuda de la família, l’obra anava creixent.

   Ara, els pessebres descansen al meu garatge. Són mots anys de feina feta amb les mans, el cap i el cor. He gaudit tant de les hores de dedicació a la seva construcció!

Josep Maria Vilà