A l’Ametlla de Merola, els darrers anys ha crescut l’afició a tenir mascotes a casa. N’hi ha de dues i de quatre potes.

   Entre les de dues potes, hi ha periquitos, canaris, un lloro i un gall. Jo crec que el primer premi se l’emporta el Chicken, el gall que viu al carrer Ample. Sense  cap mena de dubte, és un animal peculiar. Li agrada prendre el sol, arrebossar-se de terra i picotejar el jardinet de davant de casa seva. Menys habitual es veure que un gall, com si fos un moix, es deixa fer carantoines per la seva mestressa, que a vegades el porta en un cistell fins el riu, mentre ella es banya.  Sabíeu que, amb el seu llenguatge, un gall pot interpretar més de trenta cants diferents? I el més increïble de tot és que segons com canta, la seva mestressa sap si pel carrer passa un gat, un gos o una persona, i si aquesta és coneguda o desconeguda.

   Entre les mascotes de quatre potes hi ha gats, gossos i un conill.

   De gats n’hi ha de dos tipus: els casolans i els del carrer. Els casolans no es deixen veure, perquè viuen sempre a dins de casa, ben alimentats, pentinats i mimats pels seus amos. Els gats del carrer tampoc no es deixen veure gaire tot i que és fàcil saber per on han passat, perquè deixen les seves condecoracions més o menys dissimulades. 

   Pel que fa als gossos, crec que n’hi ha una trentena entre els fixos, els de cap de setmana i els que tenen custòdia compartida.  Tot i que a vegades trobem medalles, condecoracions, copes i fins i tot diplomes que mostren per on han passat, podem dir que en general, amos i gossos ho fan prou bé. Si no fos així, amb una trentena de deposicions al dia, a la colònia no s’hi podria viure!

   A l’Ametlla passa una cosa ben curiosa: són es gossos els que treuen a passejar els amos, i no a l’inrevés. Si us hi fixeu, quan s’obre la porta primer surt el gos, després la corretja i l’últim és l’amo, que a vegades surt caminat i altres vegades corrent i tibant de la corretja per evitar ser arrossegat pel terra. Durant el dia, hi ha passejos d’amo i gos a diferents hores. Però la prova fefaent del que dic  –que és el gos qui passeja l’amo i no a l’inrevés –  la podreu veure cada dia al capvespre. Si sortiu de casa cap a les nou, veureu com ara un i ara l’altre, tost els gossos surten de casa amb l’amo al darrere. Es dirigeixen cap a l’esplanada de l’aparcament on han establert el seu punt de trobada. És el passeig per tal de fer l’últim pipí del dia (del gos, no de l’amo) i on els gossos, que són molt llestos, ensenyen als seus amos a socialitzar i a fer petar la xerrada!

  La  noia que viu a Cal Ventura