"La Dharma a un pam" és un format de concert íntim pensat per a espais reduïts i públic proper, que trenca amb el model convencional.
Sense escenaris elevats. Sense barreres. És com obrir la porta del nostre local d'assaig, on músics i públic compartim un mateix espai. Ens situem al centre de la sala, amb el públic al voltant, generant una connexió directa des de la primera nota.
El repertori s'adapta al format: una selecció de temes emblemàtics de la Dharma, reinterpretats per a un context proper, intens i compartit.
No és un concert més. És la Dharma com gairebé mai la podreu viure.

Després de la novel·la de Sílvia Alcàntara i la sèrie de TV3, arriba
la versió teatral de Toni Cabré. L'obra mostra un fragment de la història del nostre país amb una trama vibrant que apel·la la nostra memòria col·lectiva, entre la lenta represa industrial i la dura repressió franquista.
El record d'en Bernat, l'amic del protagonista Climent Palau, és el fil conductor de l'obra i porta l'espectador a reviure les diferents èpoques del relat: des del tràgic incendi inicial fins a l'eufòria de la represa, la història d'amor secret, la rebel·lió de la filla adolescent, els tripijocs dels poderosos i, finalment, la decadència de la colònia.
20 actors i actrius del Grup Escènic Navàs, tres d'ells de l'Ametlla de Merola com són l'Andreu Torres, la Mònica Garcia i l'Òscar Cabra, sota la nova codirecció de Carme Rovira i Josep Oliva ens aproparan a un món que avui ha desaparegut, però que encara ens resulta proper i que ben segur ens explica com a col·lectivitat.

Al Roger li encarreguen de fer un discurs en un funeral que, evidentment, no vol fer... i que, evidentment, farà. Com es pot resumir tota una vida en un text breu? Per què els difunts són idealitzats de manera automàtica, com si només pel fet de ser morts ja fossin intocables?
Un enterrament, potser, no és una mena de casament a cegues definitiu? La celebració del final. Perdoneu... hem escrit
'celebració'?