El ball de nans

Sembla molt probable que els seus orígens es remuntin a la celebració de la Patum a l’Ametlla de Merola que es va fer durant uns anys en el segle passat a semblança i imitació a la que es feia a Berga per la presència d’una família de Berga a la colònia. Uns anys més tard es deixà de fer, però d’ella encara se’n conserven els quatre nans.
Documentalment, els quatre nans es troben ressenyats en un article signat per Mn. G. Vila a la revisa “La Veu de Montserrat”, de l’any 1899. Cal dir que a l’any 1928, la música del ball fou arranjada per a cobla pel mestre Josep Conangla juntament amb la dels cascavells.
Els nans han rebut popularment els noms de rei (bufó), la reina (trobador), el barber i el torero, però la seva vestimenta i figures corresponen a quatre òperes: “Il Rigoletto”, “El Trobador”, “Don Juan” i “El Barbero de Sevilla”. Els vestits es renovaren l’any 1988, conservant totes les característiques dels originals.
La seva dansa es compon de tres parts:

  • 1a Part: Dansa americana que es repeteix dues vegades, els nans ballen de dos en dos i a la segona vegada giren i canvien de parella.
  • 2a Part: Representa el ballet de Déu, d’arrel berguedana i es subdivideix en dues parts, la primera es balla agafats de les mans per parelles i voltant i la segona es posen cara a cara i amb els braços enlaire toquen les castanyoles i fan vuit salts canviant de peu cada quatre; es repeteix una altra vegada.
  • 3a Part: Corranda amb vuit punts a la dreta i vuit a l’esquerra; la dansa s’acaba amb un cop fort de música i els nans fan una salutació tots quatre alhora amb el cap cap a dintre.