Gegants de L’Ametlla de Merola

Història


L’Ametlla de Merola pot definir-se com un ampli compendi d’activitats culturals i folklòriques que s’han anat desenvolupant al llarg de la seva història, fent que el seu tarannà fos característic i especial. Dins aquest context s’hi afegí, l’any 1990, la colla gegantera de l’Ametlla de Merola, que suposa un nou pas en el bagatge cultural, un nou valor que calia donar a conèixer.
La idea de fer uns gegants era força vella. El que va néixer primer fou la il·lusió cultural, que ja estava latent amb l’existència dels seus avantpassats, el sol i la mulassa que daten de l’any 1980. Finalment, l’any 1990, la il·lusió es va transformar en realitat i es va poder completar l’equip de nans i cascavells de vida centenària i celebrar també el 150è aniversari de l’empresa Serra i Feliu S.A., sempre lligada a l’activitat cultural de l’Ametlla de Merola.
El desenvolupament de la idea va anar a càrrec de l’Associació Cultural Esplai, que va cridar a reunió a tots els joves per exposar els motius i les ganes de fer els gegants. D’aquí es formà una junta promotora que es va posar en contacte amb l’escultor Manel Casserras de Solsona, gran constructor de la majoria de gegants de Catalunya. El projecte es va anar convertint en una realitat que fou possible gràcies a la col·laboració econòmica de tota la gent de l’Ametlla de Merola, de la Caixa d’Estalvis de Manresa, de l’empresa Serra i Feliu (ara ja desapareguda), de l’Ajuntament de Puig-reig i de d’altres administracions públiques. El seu bateig fou el 16 de setembre del 1990, dins els actes de la Festa Major, i els seus padrins foren els Nans, que feia molt de temps que els esperaven.
Amb la seva creació també va néixer la Colla Gegantera, formada per una cinquantena de persones, que va assumir la tasca de fer conèixer els gegants arreu de Catalunya. Tenia sempre el suport dels seus socis i de les altres entitats de l’Ametlla. Aquesta tasca va celebrar 10 anys el passat 1 de setembre de l’any 2000, fet innegable de persistència i conservació, encara, de la cultura popular de l’Ametlla de Merola.